PAC2: dibuixar per explicar.

Hola a tots i a totes aquesta, és la meva proposta d’història il·lustrada al escoltar la cançó “Games without frontiers”. En un principi vaig fer una escolta activa de la cançó, però també vaig haver de buscar la lletra per tal d’entendre per frases el que volia expressar l’autor. 

Jo he entès el tema com si expliquès la guerra entre els diferents paÏsos com un joc de nens, on cap dels participants és conscient del que estan fent realment.  

Partint d’aquesta base, he estructurat el dibuix com si es tractés d’un pati o un parc, on cadascú dels nens juga a una cosa diferent. He volgut jugar sobretot amb la inocencia, com per exemple el cas del nen que està d’esquenes a l’arbre, que interpreta que no és conscient de tot el que passa al seu voltant. 

D’alguna manera, també he volgut representar com la lluita de classes i la posició social que té cada nacionalitat dins del món, i com alguns exerceixen la força damunt  d’altres, com és el cas de la foguera. 

I per últim, he volgut utilitzar la tipografia coma arma per expressar la violència de la guerra, i per trencar amb tot aquest món imaginari, que en una lluita amb armes, no és present.

Diagrama:

Pel que fa al poema visual, he volgut utilitzar la problemática de la frontera americana. En aquest las he optat per una figura molt coneguda, com es la del ex President Trump, per expressar com amb les paraules d’una sola persona, es por impedir el pas de milers d’altres. Es mostrar també la lluita entre dos tipos de societats completamente diferente, i com la societat más rica, total i només estar formada per un componente, és més gran i té molta més força que l’altra. 

A l’esboç li falta incorporar tot els elements del collage que encara he de acabar de pensar, pero en un principi, les zones on estan els “bla” que conformen la frontera, vull que estigui formada de moltes lletres de diferentes tipografies. Les cares dels suposats immigrants, vull que estiguin formades per objectes banals, com per demostrar la poca importància que tenen als ulls de la autoritat.

 

 

Deixa un comentari